1. BROSSA. Per a Brossa crear era no repetir. Fou un poeta tan rar que acabà sent reconegut com artista. L'estiu del 83 jo havia construït una estructura amb 5 imatges i 3 frases que havien de constituir el fonament de tota la meva vida i de tota la meva obra, que serien una mateixa cosa. Ho vaig ensenyar a en Brossa i en Brossa em va redirigir a una filòsofa. Però jo odiava la filosofia des de quan em formava al ventre de ma mare.

2. ALTAIÓ. A finals dels anys 80 creia en el traficant d'idees Vicenç Altaió, i l'Altaió va venir a Sant Hilari. Em va comentar el meu primer treball totalment antidisciplinari (fet a partir de les 5 imatges i 3 frases del 83), del qual Zero: procés operatiu (nº 1 de Revista d'Edifici) en seria la tercera versió. Em va orientar. (Interdisciplinarietat, obertura, intel·ligència, art, moda). Vaig canviar el Paradigma Brossa pel Paradigma Altaió. A finals de l'estiu del 90, una conversa d'unes hores amb ell em provocà un estat hipèric-creatiu (hipèria és un concepte inventat per en Javier Álvarez,  definit a la wikipedia) i transmístic, en el qual he viscut amb més o menys intensitat fins el dia d'avui.

3. CASASSES. La connexió amb Sant Hilari, em va fer canviar el Paradigme Altaió pel Paradigme Casasses. Casasses m'oferia el sentiment popular, el verb del poble, l'instint de totalitat, la fraternitat que visqueren els joves dels anys 70 i altres coses que encara no sóc capaç de capir. El vaig conèixer a Sant Hilari el 22-8-1997 i va publicar al diari Avui el 14-5-1998 aquest text, que és una introducció a Revista d'Edifici -i a Edifici- a partir dels seus dos primers números.